MAPA AMB LES PARTS DE BENIMACLET QUE QUEDARIEN AFECTADES

Camí de Vera
Camí de Les Fonts
Camí de Farinós
Horts Urbans
Horts Urbans
Horts Urbans Associació de Veïns de Benimaclet
Horts Urbans CSOA L’Horta
Horts Urbans Espai Verd
Parking comunitari
Parking comunitari
Parking comunitari
Camp de Les Fonts (Sporting de Benimaclet)
Alqueria
Alqueria
Alqueria
Alqueria
Alqueria (CSOA L’Horta)
Alqueria
Terra cultivable
Terra cultivable
Terra cultivable
Terra cultivable
Séquia de Mestalla (va en paral·lel a tota la Ronda Nord per la part interior de Benimaclet)
Horta

Camins històrics

Horts Urbans

Utilitats veïnals

Patrimoni

Terra cultivable

Séquies

Horta

CUIDEM BENIMACLET

Hem generat aquest plataforma perquè estimem el barri de Benimaclet.
Sota el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que, possiblement, es desenvoluparà prompte amb un Programa d’Actuació Integrada (PAI), creix l’amenaça d’una nova explotació territorial amb la construcció d’un important nombre d’edificis per part de Metrovacesa (la promotora més gran de l’Estat) amb el recolzament de bancs, ajuntaments i altres constructores.

Nosaltres plantarem cara a aquesta amenaça, des d’una perspectiva ecologista, feminista i anticapitalista.

Valorem els intents de fer un barri participatiu, com la iniciativa Benimaclet és futur, però si en els nostres barris no actue de manera radical, denunciant la invasió de les grans empreses amb la complicitat de les institucions, en planificacions com el PGOU, convertiran els nostres barris en els seus negocis.

Per tot açò demanem la suspensió del PGOU de 1988, que, a més és un pla obsolet.
Volem un procés realment obert i participatiu sobre el futur desenvolupament de la ciutat.

La primera eina que utilitzarem és demanar la desclassificació del Sòl Urbanitzable Programat, a Sòl No Urbanitzable, per tal que es mantinga en el règim actual de Sòl Rural. I així, puguem elaborar entre totes i per a totes, un barri digne i sostenible.

CRONO-
LOGIA

UN HISTÒRIC DEL PGOU A BENIMACLET

  1. 1987

    Res s’ha construït, la zona est de Benimaclet és horta productiva.

  2. 1988

    Aprovació del PGOU de València.

  3. 1992

    Aprovació d’un conveni entre l’Ajuntament i tres empreses URBEM, EDIVAL i COVASA per a determinar les condicions d’urbanització del sector S.U.P. T-4.

  4. 1994

    Modificació del PGOU per tal de canviar la fitxa urbanística corresponent al sector S.U.P. T-4, augmentant l’edificabilitat de 65 a 75 vivendes per hectàrea i augmentant el nombre d’altures, de 8 a 12 plantes. S’aprova un projecte d’urbanització i les bases per a un concurs d’expropiació de la zona.

  5. 1995

    Té lloc dit concurs i ix adjudicatària l’empresa BENIMACLET ESTE S.A. composada per les empreses URBEM, EDIVAL i COVASA.

  6. 1998

    B. ESTE S.A. amb l’aprovació de la nova llei urbanística LRAU passa de tindre la condició d’agent expropiador a ser l’agent urbanitzador. S’elabora un document d’adaptació de l’empresa a la nova legislació.

  7. 2001

    S’elabora un document refós la informació i B.ESTE signa amb l’Ajuntament un nou conveni que adapta l’anterior de 1992 a la LRAU. Entre altres coses acorden ingressar la garantia de l’agent urbanitzador al Banc de València. Es notifica als propietaris perquè paguen si estan interessats a participar al PAI.

  8. 2002

    B. ESTE presenta: - Projecte de Reparcel·lació forçosa: Fora de termini i a més, no s’ajusta a l’ordenació detallada del sector. - Estudi de detall: Amb determinacions impròpies d’aquest instrument (com el traspàs d’edificabilitat entre illes.)

  9. 2004

    Al període d’al·legacions els propietaris presenten reclamacions i queixes al Projecte de Reparcel·lació del P.R.T.M. Entre elles destacar les al·legacions de Repsol i Iberdrola que volen emportar-se més part del pastís. Acabat el termini d’audiència pels interessats al procediment, passen 5 mesos sense que B. ESTE responga les al·legacions presentades. L’Ajuntament li envia apercebiment demanant que hi haja resposta. (primer toc d’atenció a l’empresa) B. ESTE respon.


    - L’Urbanitzador manifesta verbalment el seu desacord.

    - Es realitzen diverses reunions entre els tècnics de l’Ajuntament i B. ESTE S.A. No s’arriba a acord, així que l’Urbanitzador sol·licita diversos informes tècnics i després de rebre’ls demana que s’aprove el Projecte de Reparcel·lació presentat al·legant inactivitat de l’administració.

    - L’Administració explica de nou que no està en condicions d’aprovar-se i que en cap cas s’han corregit els defectes.

  10. 2006

    Es requereix a l’Urbanitzador que presente en màxim 2 mesos un nou Projecte de Reparcel·lació que seguisca els informes elaborats per l’Ajuntament, se li està acabant el temps. -B. ESTE presenta un escrit demanant més temps i sol·licita una pròrroga d’1 mes. L’Adjuntament la concedeix. -B. ESTE presenta un altre escrit demanant més informes. Crida l’atenció que en un d’ells prega que es canvie el percentatge de vivendes V.P.O. determinat al conveni signat per ambdues parts, fixat en un 50% de la superfície residencial edificada.

  11. 2007

    L’Ajuntament li recorda a B. ESTE que eixa és una de les condicions per les quals es va encetar el procediment i que va ser signada per les dos parts al conveni del 18 d’abril de 2001. Per tant, no hi ha opció per que no el complisca. - A finals d’any B. ESTE presenta un nou Projecte de Reparcel·lació. És en aquest moment quan URBEM absorbeix per fusió a B. ESTE.

  12. 2008

    En gener l’Urbanitzador presenta una modificació del nou Projecte de Reparcel·lació.

    - Quatre dies després l’Ajuntament informa que no s’ha presentat cap memòria justificativa i que el Projecte segueix presentant greus deficiències, els defectes continuen sense corregir-se.

    - URBEM no esmena i sol·licita un canvi en el conveni, a més d’un informe sobre els camins municipals, per plantejar la privatització del camí de les fonts com via privada d’un complex residencial.

    - L’Ajuntament diu que no és possible privatitzar camins històrics i que no s’ajusta al planejament aprovat. Li demana que es presente el Projecte de Reparcel·lació esmenat.

    - No presenta la correcció i en canvi respon demanant un nou informe sobre els Sistemes Generals del PGOU per al sector T-4.

    - En una nota interna els tècnics de l’Ajuntament denuncien que està sent una pràctica habitual de l’agent sol·licitar informes sobre qüestions ja sabudes, públiques o informades, per tal de retardar el procediment. Respon sobre la no pertinència de l’informe sol·licitat.

    - URBEM entrega el Projecte de Reparcel·lació corregit i les Comptes de Liquidació modificades sense avisar als interessats i sense exposar-la a informació pública (Contrari a la llei de Procediment Administratiu). Finalment es veu obligat a publicar la informació i a notificar, la qual cosa provoca que li ploguen les al·legacions dels propietaris.

    - A aquesta esmena l’Ajuntament respon que es segueixen sense tindre en compte els informes municipals i no ha hagut cap correcció, que s’aprecia que fins i tot URBEM els ha qüestionat amb les seues respostes a les al·legacions dels interessats. Així mateix expressa que els càlculs d’aprofitament són impossibles. Per tot açò l’Ajuntament decideix de nou que no s’aprove el Projecte.

    - URBEM intenta eixir del bucle i manifesta la seua voluntat per acceptar finalment els requeriments exigits per l’administració. Demana que se li done més temps per redactar-lo.

  13. 2009

    L’Ajuntament no accepta donar-li més temps i avisa a URBEM que es cancel·larà el Projecte de Reparcel·lació. Se li concedix un temps d’audiència perquè aquest al·legue. URBEM no respon. L’Ajuntament rebutja definitivament el Projecte de Reparcel·lació presentat per la successora de B. EST S.A.

  14. 2010

    URBEM presenta un recurs de reposició que és rebutjat per l’administració, de manera que es posa fi a la via administrativa. Sols cap recurs contenciós administratiu per via judicial. - URBEM en un últim intent es compromet a crear un nou equip tècnic perquè se li done una altra oportunitat per redactar el Projecte de Reparcel·lació, considerant que els horitzons de l’Ajuntament i de l’empresa miren cap a una mateixa direcció. - L’Ajuntament respon que ja s’han mantés milers de reunions entre els dos equips i que no s’han acomplert les exigències del conveni ni s’han escoltat els requeriments de la Corporació. Després de tot aquest temps encara no hi ha Projecte de Reparcel·lació i s’han sobrepassat tots els límits. - L’Ajuntament fa circular internament una nota interior de reflexió sobre els perjudicis de la resolució del Programa, tant d’interés públic, com per dilació com pels propietaris. - Els propietaris escriuen a URBEM exposant que després de tots els escrits de no conformitat presentats, el perjudici generat i els costes financers dels seus avals, volen que es substituisquen dites garanties per propietats (sòl o immobles) de manera que no els supose ja cost el manteniment del compte. És a dir, els propietaris tenien els seus avals de retribució a l’Urbanitzador al Banc de València i pel manteniment del compte després d’haver passat tants anys ja havien hagut de gastar milers d’euros. Demanen doncs que se’ls retorne la quantitat invertida a canvi de mantindre la garantia en patrimoni immoble. - URBEM no accepta la proposta. - Una de les famílies recorre davant l’Ajuntament demanant que es cancel·le el Programa d’Actuació, que es retornen els costos financers i que es es lleve a URBEM com a agent urbanitzador, demanant a més responsabilitat patrimonial de l’Ajuntament.

  15. 2013

    Dita família, després que l’Ajuntament no li responga, reitera la seua petició que és portada finalment a jutjats. El jutge rebutja la responsabilitat patrimonial de l’administració perquè van ser els propietaris els que han participat lliurement en aquesta inversió assumint d’aquesta manera els possibles riscos. - L’Ajuntament declara la caducitat i cancel·lació del Programa d’Actuació Integrada. Es notifica als propietaris i als avaladors. - Es produeix una pluja d’escrits dels afectats, més de 100 propietaris, tots a favor de la cancel·lació i exposant els perjudicis causats i demanant responsabilitats.

  16. 2014

    URBEM queda resolt com a agent urbanitzador i el PAI és cancel·lat. Malgrat això, a causa d’un defecte de forma no és encara efectiva.

  17. 2015-2017

    L’Ajuntament de València, amb el govern del canvi, enceta un procés de participació ciutadana per a legitimar el PAI de Benimaclet. Es llança un primer concurs finançat per la Caixa Popular on es presenten diversos estudis d’arquitectura proposant una nova ordenació al barri més amable. Naix tot seguit un segon concurs per tal de fer 5 tallers amb les veïnes del barri per preguntar-los quin tipus de barri volen basant-se en la proposta guanyadora al primer concurs. Després d’aquestes jornades, la proposta del primer concurs és modificada amb les idees que s’extrauen dels tallers i finalment es presenta als tècnics de l’Ajuntament, denominada aquesta participació ciutadadana "Benimaclet es futur". Cal remarcar que des del principi es parteix de les limitacions del PGOU, dels estàndards de dotacions, espais verds i altures que determina. Res de tot açò és modificable i per tant podem dir que la proposta que naix del suposat procés de participació ciutadana està ja encorsetat i enfilat cap un resultat concret.

  18. 2017-2018

    Aparece metrovacesa, uno de los grandes monstruos de la urbanización alrededor del estado que viendo que la ciudad de valencia está otra vez sumergiendose en otra burbuja inmobiliaria, y que en concreto el barrio de benimaclet está en pleno proceso de gentrificación y elitización. Aprovechando que se ha abierto la brecha con la aprobación de Benimaclet es futur en el ayunatamiento y con una estrategia de lobos con piel de cordero, asegurando que viene para no destrozar el barrio como han hecho en otras tantisimas partes del estado español.

  19. 2018

    Nace Cuidem Benimaclet, plataforma de personas que con la idea de mantener la esencia de la esptrategia de benimaclet es futur, pero sin aceptar la edificabilibidad del proyecto del pai dirigido desde el absoleto pgou del 1988.